Montcada 20 · Banys Vells 13, 08003, Barcelona
Palau Dalmases
El Palau Dalmases es situa entre el carrer Montcada, 20 i el carrer Banys Vells, 13 al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, on els noms dels carrers ens porten a l'Edat Mitjana.
La història dels orígens d'aquest Palau es remunten a l'Edat Mitjana (segle XII) segons consta en la documentació de unes obres d'urbanisme del carrer Montcada.
Segons els historiadors, els primers textos referents a l'casal apareixen al segle XIV, quan hem d'imaginar una casa d'estil gòtic, que va pertànyer a la jerarquia eclesiàstica catedralícia. També es coneix els noms dels seus dos habitants d'aquells temps: Bernat Sapila i Guerau Sespluga.
De propietat de l'església medieval, va passar durant l'Edat Moderna a grans famílies de Barcelona, com els Boixadors i els Grimau, llavors va ser reformada i va créixer.
Els palaus i els grans centres van ser les residències dels nobles de Barcelona, ubicats al carrer Montcada, carrer de la Mercè i el Passeig de Born, entre d'altres.
El carrer Montcada és l'espai urbà dels palaus reformats.
Detall de l'motiu iconogràfic de l'escala del Palau Dalmases amb la representació de l'Rapte d'Europa, on Júpiter s'enamora d'Europa, la filla d'Agenor i Telefasa, a qui s'apareix com un dòcil i bell toro blanc per raptar i portar cap a l'illa grega de Creta.
La casa va quedar molt danyada a causa dels bombardejos durant el setge de Barcelona de 1697 i va ser abandonada. Finalment, en 1698, els propietaris la van vendre en estat ruïnós a Pau Dalmases Castells (de quiénrecibe el nom), qui va construir la casa de nou, amb paraments llisos de pedra i una important decoració escultòrica, de la qual va participar el seu fill, el ' intel·lectual Pau Ignasi Dalmases, un dels personatges més interessants de Barcelona.
L'aspecte actual correspon a la S. XVII-XVIII, d'estil barroc, encara que la casa ha estat reformada i ampliada al llarg dels segles.
Les escenes mitològiques representades a la barana de l'escala corresponen a dos temes iconogràfics: el Carro de Neptú i el Rapte d'Europa.
El Carro de Neptú podria simbolitzar el comerç marítim a la Barcelona dels Àustries.
El Rapte d'Europa a la monarquia borbònica, Felip V com Júpiter, qui amb la imposició de la seva força vol dominar a tots els regnes d'Espanya.
Palau Dalmases amb l'escultura barroca de gran qualitat. Les columnes salomòniques i l'escala ornamental de temàtica mitològica (principis S.XVIII) única a Catalunya.
PAU IGNACIO DE DALMASES I ROS
Fill d'un important mercader de Barcelona, Pau de Dalmases i Castells. Va néixer a Barcelona el 1670, on va morir en 1718.
La família dels Dalmases van ser un gran exemple de la mobilitat social de les classes de la Barcelona moderna de la S. XVII, en poques generacions van accedir a privilegis. En els seus orígens només eren menestrals de camps, després van ser mercaders, per anar creixent en riqueses fins arribar a obtenir el títol de cavallers.
Pau Ignasi Dalmases en 1709 va obtenir el títol de marquès de Vilallonga.
Les classes socials de Barcelona d'aquells temps eren quatre: les més elevades, una elit composta, la classe dirigent, coneguda com els "ciutadans honrats", seguit d'una classe mitjana molt diversa, amb una superior de mercaders i una inferior d'artesans. La classe obrera, i els pobres que subsistien de la beneficència de les parròquies.
Detall de la barana que mostra la riquesa ornamental de l'escala monumental de pati de Palau Dalmases
Pau Ignasi Dalmases va destacar per la seva erudició i ànsia de coneixements, amb només 18 anys, en 1688, va ser doctor en Arts i Filosofia, i es va convertir en historiador. Va viatjar per Espanya i França, on va mantenir el contacte amb altres personatges intel·lectuals del seu temps.
En 1689 adquireix el títol de Baró de Pierola. En 1692 Carles II el converteix en cavaller, títol de privilegiats.
En 1700 va ser arxiver de l'Acadèmia dels Desconfiats, acadèmia literària, inspirada en les italianes (el nom indica la desconfiança en els coneixements) per a l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. Inaugurada el 1700 per intel·lectuals, el més important dels quals va ser Pablo Ignasi de Dalmases. La successora d'aquesta acadèmia serà l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
En 1701 les Corts li diu com el primer cronista oficial de el Principat de Catalunya.
Va ser un gran savi erudit que també va treballar com a diplomàtic. La seva ideologia política era Austricista, els partidaris de l'Arxiduc Carles.
El fill de Pau Ignasi Dalmases, Ramon de Dalmases, va viure en aquesta casa fins a la meitat de la S. XVIII. Al llarg de la S. XIX es van produir grans canvis.
El nét de Ramon, Josep de Dalmases va reformar el pis noble de l'palau en 1830. L'artista de la sala principal, el pintor Pablo Rigalt, és considerat l'impulsor de l'Neoclassicisme a Catalunya.
En 1890 José Pellicer va fer la reconstrucció de la planta noble, destruïda per incendi. El 1907 està l'ampliació de el gran arquitecte de Barcelona Montaner.
El palau va ser la seu d'importants institucions catalanes: l'Institut d'Estudis Catalans (de 1962 a 1982) i d'Òmnium cultural fins a l'any 2002.
Escena amb la representació iconogràfica de l'Carro de Neptú. El déu de la mar amb el seu trident, navegant els oceans amb el seu carro portat per cavalls de la mar. Principis de la S. XVIII, d'autor desconegut.
Els hereus de l'palau, descendents dels Dalmases, el tenien en desús, fins a l'actualitat, ara en funcionament com una sala d'esdeveniments i espectacles de tablao flamenc.
A 1704 va formar part d'una comissió de Consell de Cent de Barcelona enviat a la Cort de Madrid, per alliberar els presoners, de la classe social elevada de l'patriciat barceloní, a la presó per ordre de l'virrei de Catalunya, Fernández de Velasco. Però Pau Ignasi Dalmases i el seu cunyat, José Faust de Potau, comte de Vallcarca, també van ser empresonats. Llavors, és quan diuen, es va passar a l'bàndol dels Àustries, de Carlos III d'Espanya, qui en 1709 ho va fer Marquès de Vilallonga.
Barcelona va capitular davant les tropes de Felip V.
A la capitulació de Barcelona, Felip V (el primer Borbó, des del 1700, a la mort de l'últim rei Àustria d'Espanya Carlos II) li va permetre retornar a Barcelona des de París, però li va treure el títol de marquès on va continuar les seves tasques intel·lectuals fins que va morir als 48 anys.
De la seva obra escrita, ens va deixar una Història de Catalunya inacabada en la qual estava treballant, i una biografia de Santa Eulàlia.